Reflexió Això comença malament

3. Això comença malament

a) Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?

El mestre ha d’intentar calmar al pare ja que està massa nerviós com per parlar raonadament (mantenir una conversa).

A més, ha de mostrar una actitud calmada i no deixar-se contagiar pel nerviosisme del pare, ni elevar el to de veu, posar-se a la defensiva, etc. És a dir, no s’ha de posar a la defensiva ja que sinó encara empitjoraríem la situació.

Cal, però, mostrar-li que el comprenem i convidar-lo a parlar el tema més detingudament en un altre lloc tranquil·lament.

En cas que el pare no accedeixi perquè està massa alterat, se li proposarà parlar-ho en un altre moment.

b) Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?

Les tècniques i/o estratègies treballades al taller de tutoria i que podrien anar molt bé en aquest cas són:

• LEA (legitimar, entendre i acceptar): s’ha de mostrar acceptació, comprensió i reconeixement davant la postura que ha adopttat el progenitor
• Down: mostrar flexibilitat davant la situació de l’altra persona i deixar que parli, escoltar-lo detingudament.
• No prejutjar: cal primer escoltar detingudament les raons i circumstàncies que han portat a aquest pare a tenir aquest reacció

c) Què fer per resoldre el conflicte?

Primerament, el mestre haurà de saber les causes d’aquest conflicte (origen) i intentarà convèncer el pare per anar a un lloc més tranquil per parlar-ho (per exemple, una aula buida) amb calma. Si el pare està nerviós i no vol, el convidarem a parlar-ho en un altre moment, quan ja estigui més calmat. A més, el mestre ha de mostrar-se empàtic amb la postura que ha adoptat el pare i comprendre les seves raons. El mestre no està per prejutjar, sinó per cercar alternatives per resoldre el conflicte (pensament alternatiu).

d) Què fer si el conflicte no es resol?

Finalment, quan ja hem esgotat tots els recursos possibles i no trobem solució al conflicte, el mestre ho ha de comentar al coordinador de cicle i a l’equip directiu per trobar la millor solució amb altres alternatives.

e) I finalment, què t’ha aportat aquesta pràctica?

M’ha fet reflexionar sobre el fet que, com a novells, no estem prou preparats per saber afrontar els conflictes. De fet, la majoria de nosaltres no ha rebut una formació a fons al respecte. Així doncs, aquesta pràctica m’ha posat en situació i activat els meus coneixements previs sobre la resolució de conflictes (què hauria fet jo en aquesta situació segons el que sé i viscut al respecte?). A partir dels continguts teòrics i la cerca de solucions entre tots (cas pràctic), he pogut aprendre com abordar un conflicte a partir de la realització d’una sèrie de passos que cal seguir. També quan no es resolen fàcilment, quin és el protocol que hem de seguir.