sábado, 14 de marzo de 2009

Valoració final

Com a valoració final i última tasca d'aquest curs d'interins, voldria dir que les meves expectatives inicials sí s'han complert ja que hem treballat tots els temes més importants. Els que jo havia prioritzat durant aquest curs era saber què implica realment la forma de treballar amb LOE, l'atenció a la diversitat i la resolució de conflictes.

També vaig expressar al qüestionari inicial que m'agradaria que es donés l'oportunitat de posar en comú les vivències, angoixes, experiències, etc., per aprendre dels altres.
Crec que totes aquestes expectatives sobre el curs s'han complert ja que a més de treballar aquests aspectes s'han treballat molt altres punts. Tot i que tot s'han tractat en general sense aprofundir-hi ja que hi ha un temps delimitat curt d'hores presencials, ha estat molt enriquidor i motivador ja que sempre s'ha permès la participació activa de l'alumnat i s'ha realitzat amb una metodologia molt vivencial, encara que s'ha de dir, depenia molt del formador qui fes la sessió, taller, etc.
Finalment, m'agradaria comentar que ha estat un plaer poder compartir aquest curs amb vosaltres i que gràcies a la diferència d'opinions, interessos i especialitats he pogut ampliar els meus horitzons.
Gràcies a tots!

martes, 3 de marzo de 2009

Per riure una estona...



Perquè rigueu una mica. Perdoneu pel vocabulari que utilitza la persona gran, però crec que la tira còmica, una mica exagerada, tot s'ha de dir, ens pot fer reflexionar a tots.

L'educació és cosa de tots



L'educació és cosa de tots, no podem excusar allò que es fa malament als altres o a altres agents externs. Tots formem part de la societat i en conseqüència, tenim l'obligació d'educar la nostra pròpia societat per tal de millorar-la.

lunes, 2 de marzo de 2009

Taller "Educació Emocional i Salut del Docent"

LES EMOCIONS DES DE LA PERSPECTIVA DE LA PRÀCTICA REFLEXIVA

Les emocions i el carnaval

Preguntes


2) Les teves aportacions o opinions s'han tingut en compte pels companys/es de cicle o de claustre?
6) Què t'han fet sentir els teus alumnes durant la preparació de la festa?
10) Com t'has sentit amb els teus alumnes durant la celebració de la festa?


1. Autoanàlisi


2) Sí, de fet he tingut l'oportunitat d'aportar tantes idees com se m'han ocorregut. Tantes com qualsevol altre mestre més del claustre i/o cicle i es van sopesar totes les idees per igual, independentment de qui les hagués proposat.
6) La veritat és que els alumnes et transmeten molta alegria i il·lusió per la festa ja que molts dies abans ja es mostraven molt entusiasmats i feien comentaris i preguntes al respecte. Fins i tot en alguns grups demanaven si en podien parlar una estona.
10) M'hi he sentit molt bé. Francament, m'ho vaig passar molt bé ja que tenia ganes de participar-hi amb ells i em van fer partícip: vaig ballar amb els alumnes, fer un tren, etc.


2. Contrast


2) Els meus companys han viscut experiències diferents a la meva ja que un d'ells no ha pogut opinar en res ni l'han fet partícip de l'activitat. En canvi, a l'altre sí que l'han deixat opinar i dir la seva. Per tant, el seu grau de satisfacció vers la seva aportació en l'activitat és força diferent.
6) Un dels companys també ha pogut intercanviar impressions amb els alumnes al respecte. Aquests li han trasmès molta alegria i ganes d'implicar-se en l'activitat, tal com he viscut jo.
Altrament, l'altre company no ha parlat sobre el tema amb els nens i nenes, per tant, no ha tingut emocions derivades d'interactuar amb l'alumnat.
10) Un d'ells no hi era a la celebració del Carnaval però l'alre sí, que va estar d'acompanyant i es va sentir molt a gust veient els nens i nenes feliços i contents. En el meu cas, a més em vaig deixar anar i vaig ballar amb ells.
3. Redescripció de la pràctica

La posada en comú i intercanvi d'impressions i perspectives et fa reflexionar tant sobre la teva pròpia pràctica docent com sobre la dels altres companys i sobre els seus sentiments i opinions. Et fa veure més enllà del teu punt de vista i vivència i et permet posar-te en el lloc de l'altre quant a com has viscut la festa del Carnaval i quines diferències trobes amb allò que has sentit tu.
Així doncs, valoro com a molt positiu aquest intercanvi de "mirades" i/o punts de vista, ja que m'ha permès prendre consciència de quin paper he jugat en aquesta activitat escolar i com puc millorar aquesta aportació personal.

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL




Les nostres emocions, com a tendències o formes de manifestar els nostres sentiments i pensaments, passen per un procés. Concretament, aquest mapa conceptual, tal com manifesta Daniel Goleman, aquestes passen per:


- viure, sentir i identificar l'emoció que estem experimentant


- conèixer-la (posar-li un nom a l'emoció), entendre, analitzar les causes que l'han originada utilitzant-la com a font d'informació

- regular-l, reorientar-la i adaptar-la cap a aquell camp d'actuació que ens convé (reflexió sobre la necessitat i finalitat i/o meta d'aquesta actuació)


- formació d'un estil personal i reflexió sobre com hi afecta als altres i a mi mateix/a


- alternatives, possibles actuacions per tal de conviure en harmonia tenint en compte les conseqüències dels meus actes

miércoles, 25 de febrero de 2009

Taller Diversitat i interculturalitat: Unitat didàctica de Llengua castellana


La unitat és de l'àrea de Llengua castellana i treballa molts aspectes diferents de la llengua, la qual cosa he aprofitat per proposar activitats de tipus variat.

domingo, 8 de febrero de 2009

Actituds de tots colors per part del professorat davant el fracàs educatiu


Com podeu veure cada mestre pot adoptar una actitud ben diferent davant aquesta mateixa situació. Jo em quedaria amb el grup dels que volen provar coses noves, innovar per tal de millorar la seva pràctica docent.
Ara bé, també s'ha de dir que tampoc es pot parlar de fracàs educatiu ja que no es pot generalitzar: depèn molt d'un centre a un altre, d'un mestre a un altre, etc. És a dir, de com aquests aborden l'educació dels seus alumnes, entre d'altres factors.

sábado, 31 de enero de 2009

Reflexió Això comença malament

3. Això comença malament

a) Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?

El mestre ha d’intentar calmar al pare ja que està massa nerviós com per parlar raonadament (mantenir una conversa).

A més, ha de mostrar una actitud calmada i no deixar-se contagiar pel nerviosisme del pare, ni elevar el to de veu, posar-se a la defensiva, etc. És a dir, no s’ha de posar a la defensiva ja que sinó encara empitjoraríem la situació.

Cal, però, mostrar-li que el comprenem i convidar-lo a parlar el tema més detingudament en un altre lloc tranquil·lament.

En cas que el pare no accedeixi perquè està massa alterat, se li proposarà parlar-ho en un altre moment.

b) Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?

Les tècniques i/o estratègies treballades al taller de tutoria i que podrien anar molt bé en aquest cas són:

• LEA (legitimar, entendre i acceptar): s’ha de mostrar acceptació, comprensió i reconeixement davant la postura que ha adopttat el progenitor
• Down: mostrar flexibilitat davant la situació de l’altra persona i deixar que parli, escoltar-lo detingudament.
• No prejutjar: cal primer escoltar detingudament les raons i circumstàncies que han portat a aquest pare a tenir aquest reacció

c) Què fer per resoldre el conflicte?

Primerament, el mestre haurà de saber les causes d’aquest conflicte (origen) i intentarà convèncer el pare per anar a un lloc més tranquil per parlar-ho (per exemple, una aula buida) amb calma. Si el pare està nerviós i no vol, el convidarem a parlar-ho en un altre moment, quan ja estigui més calmat. A més, el mestre ha de mostrar-se empàtic amb la postura que ha adoptat el pare i comprendre les seves raons. El mestre no està per prejutjar, sinó per cercar alternatives per resoldre el conflicte (pensament alternatiu).

d) Què fer si el conflicte no es resol?

Finalment, quan ja hem esgotat tots els recursos possibles i no trobem solució al conflicte, el mestre ho ha de comentar al coordinador de cicle i a l’equip directiu per trobar la millor solució amb altres alternatives.

e) I finalment, què t’ha aportat aquesta pràctica?

M’ha fet reflexionar sobre el fet que, com a novells, no estem prou preparats per saber afrontar els conflictes. De fet, la majoria de nosaltres no ha rebut una formació a fons al respecte. Així doncs, aquesta pràctica m’ha posat en situació i activat els meus coneixements previs sobre la resolució de conflictes (què hauria fet jo en aquesta situació segons el que sé i viscut al respecte?). A partir dels continguts teòrics i la cerca de solucions entre tots (cas pràctic), he pogut aprendre com abordar un conflicte a partir de la realització d’una sèrie de passos que cal seguir. També quan no es resolen fàcilment, quin és el protocol que hem de seguir.

EXEMPLE DE TÈCNICA DE GRUP


Taller Dinàmica d'aula i Resolució de conflictes

TÈCNIQUES DE DINÀMIQUES DE GRUP

lunes, 26 de enero de 2009

Conferència del jutge de menors Emilio Calatayud

M’agradaria que veiéssiu una conferència del jutge de menors de Granada Emilio Calatayud Pérez. És molt conegut per les seves sentències constructives a menors.

La conferència parla sobre el tipus de sentències que caldria fer als menors, etc.

Tracta diversos temes i tots ells molt interessants, us aconsello que el vegeu tot sencer. Està dividit en dues parts.

Espero que us faci reflexionar.

L’enllaç és: http://www.emiliocalatayud.com/

domingo, 25 de enero de 2009

Reaccions d'alguns pares



Observeu la reacció d'aquest pare amb la seva filla.
Força desmesurada oi? Què en penseu?

domingo, 11 de enero de 2009

Taller de tutoria

En aquest taller se'ns han explicat dues teories bàsiques:

Teoria de la comunicació humana

Consisteix en:

- No comunicar-se és impossible, sempre transmetem alguna cosa.

- Tota comunicació té un nivell de relació (relació que es manté amb els altres en la comunicació) i de contingut (missatge, informacions verbals que es transmeten).

- La natura d'una relació depèn de la forma de puntuar les seqüències de comunicació de cada participant: cal tenir en compte totes les intervencions i opinions.

- Dos nivells de comunicació complementaris: digital (referent al contingut) i analògic (relacionat a la comunicació no verbal, a allò que trasmetem i que dóna informació sobre la relació).

- LEA (Legitimar, entendre i acceptar): per a aconseguir-ho, és fonamental la flexibilitat, el reconeixement de l'altre i fer ús del down per a un bon enteniment amb l'altra persona).

Teoria de sistemes

Es basa en:

- La totalitat és més que la suma de les parts: qualsevol part només s'entén en el seu context i a més, si una peça de la totalitat cau, repercuteix a totes les seves parts.

- Pensament circular davant pensament lineal: el primer d'ells es basa en què molts factors elements influeixen en els fets i circumstàncies, en canvi, el segon, no veu més enllà d'allò que observa a simple vista (prejutja).

- Homeostasi: els sistemes tendeixen a no canviar però cal que els sistemes siguin oberts amb el medi amb què mantenen contacte permanent (intercanvi constant) on hi han de participar tots els agents educatius (treball en equip): alumne, família, grup-classe, mestres, claustre, agents externs, comunitat educativa i societat. Per tant, s'ha de tendir cap el canvi (feedback positiu o morfogènesi), al contrari del feedback negatiu o homeostosi, que no s'adapta al canvi.

- *La qualitat de les relacions entre els diferents agents es veu força influenciada per la lleialtat, aliança i coalició, entre d'altres aspectes.

Aquestes dues teories són bàsiques en:

Funcions del tutor

- "El mapa no és el territori": no s'ha de prejutjar l'alumne/a per alguns comportaments, ell/a només es mostra.

- Destacar el rol del nen/a en positiu: denotar les seves qualitats com a necessàries pel grup, etc.

- Deixar espais a l'alumnat perquè es mostri de diferents maneres.

- Tenir una visió positiva de tot i tothom (canviar la mirada): tots tenim coses molt bones a aportar. Ex: vídeo El fuster i les seves eines.

- Treballar en equip

- Motivar als alumnes i cercar noves estratègies i recursos per millorar la pràctica docent

Planificació de l'acció tutorial

La planificació de l'activitat tutorial s'ha de basar en les característiques anteriorment esmentades en la teoria de la comunicació humana i la de sistemes. Aquestes estan detallades a continuació:

- Mantenir una bona relació amb els mestres i sobretot amb el mestre paral·lel per planificar consensuada i adequadament l'activitat tutorial

- Relacionar-se amb altres professionals i tots els agents educatius implicats en l'educació de l'alumnat

- Canviar la mirada: no tenir prejudicis ni deixar-nos emportar per les aparences, sinó extreure conclusions quan coneguem la totalitat.

- Tenir en compte el tarannà de la nostra comunicació amb els altres (què i com transmetem): digital i analògica.

- Pensament circular

- La totalitat és més que la suma de les parts: el tutor haurà de tenir en compte a més de les circumstàncies, etc., el criteri d'altres mestres i professionals.

- LEA (legitimar, entendre i acceptar)

- Feedback positiu (canvi)

Relació amb les famílies (entrevistes)

- Reconeixement de la família i la seva importància en l'educació del nen/a (LEA)

- Down: cal cedir per tal que es calmi la situació i poder continuar l'entrevista.

- Connotació positiva: redefinir una problemàtica en termes positius.

- Clarificar i recapitular: formular preguntes circulars i anar comentant resumidament els continguts cognitius i/o afectius per comprovar que tothom ho ha comprès.

- Preguntes circulars com a base de l'entrevista per dur a la reflexió i que ens aportin informació útil.

- És molt important que la família sigui qui exposi la problemàtica que té l'alumne/a i per això cal deixar-li que es prengui el seu temps, de manera que no ens hi hem d'avançar a dir-ho ja que potser la família en té una altra visió o té altres informacions, evitem que se senti intimidada, etc., tot interessant-se per allò que diu.

- Circularitat: els processos s'interrelacionen i s'influeixen mútuament, de manera que el passat influeix sobre el present i el futur i a l'inrevès.

- Metacomunicació: fer ús de la comunicació per informar sobre ella mateixa.

- "El mapa no és el territori": primer hem de saber realment què passa realment per fer-nos una idea de la situació (no prejutjar).

- Parlar des del "jo". Per exemple: "Pateixo per la teva filla perquè...". Mai emprar frases com: "És que tu has..."

Relació amb els serveis externs

- Els sistemes han de ser oberts amb el medi amb el qual mantenen contacte permanent. Una escola no pot estar tancada al món exterior, ha d'estar en constant evolució i mantenir un intercanvi permanent de matèria, energia i informació.

- Relació amb tots els agents educatius amb l'objectiu d'afavorir el millor desenvolupament possible de l'alumnat.